Els alumnes de 4t de Disseny de Moda en l’assignatura de Moda Sostenible van acudir el passat 30 de novembre a ECOFIRA a exposar el seu projecte de Codiseño i Upcycling, el resultat d’un conveni amb l’empresa Texlimca i ASIRTEX (Associació Ibèrica de Reciclatge Tèxtil). A més, dins el marc d’aquestes jornades la professora Amparo Pardo Cuenca, codirectora del projecte, va presentar una ponència titulada “Educar per a la sostenibilitat: cap a un pensament de disseny sostenible, circular i col·laboratiu”.
Aquest projecte, que reaprofita la roba de segona mà, és la materialització del conveni signat amb l’empresa Texlimca i ASIRTEX, i que ha estat dirigit dirigit pels professors (co-dissenyadors) Amparo Pardo i Patrik Baldan.
La proposta tenia com a objectiu la realització d’una col·lecció de peces de roba a partir dels residus sòlids de moda, és a dir, peces de roba segona mà que acaben en els abocadors de Texlimca. La metodologia de disseny va combinar mètodes de codisseny amb estratègies de suprareciclatge Upcycling.
La traçabilitat del procés de disseny és sense dubte una característica essencial en el camp de la sostenibilitat, per això el nostre projecte es mostra no només com un resultat que acaba amb la materialització d’una nova peça de moda, sinó sobretot com un èxit que desafia la indústria de moda ràpida, aprofitant els residus generats per aquesta (a través dels consumidors) per a convertir-los en peces amb un nou valor.
Aquest fet, ha sigut determinant, tant en les fases de postdisseny com en les fases de predisseny, on s’han empleat mètodes de co-creació per a facilitar els processos d’empatia entre co-dissenyadors (facilitadors, generadors i desenvolupadors) i residus de moda.
El fet de treballar en la fase de post disseny amb residus de moda potència el valor d’aquests, transformant-los en noves peces de roba. No es tractava únicament de donar-los una segona vida, sinó sobretot de saber gestionar el final de vida d’aquestes, projectant peces de moda noves, la majoria de les vegades, millor que les primeres, ja que les seues qualitats estètiques-creatives i narratives (storytelling), que d’elles es desprenen, enalteixen el seu valor, no només com a objectes de disseny sinó també com a objectes artístics.
Els alumnes co-dissenyadors implicats en aquest projecte han estat: Adrián Moreno, Zulema Payá, Belen Ramis, Moisès López, Diana Imbachi, Ana Caselles, Claudia Tomàs, Irene Vila, Paula Catalá, Mª José Román, Eugènia Giménez, Inés Gisbert i Montse Corbí. La model ha sigut Belen Calvo i la fotografia ha anat a càrrec dels professors Patrik Baldan i Amparo Pardo.
Si voleu saber-ne més, teniu tota la informació en la pàgina de Facebook creada per la assignatura.
