La tradició dels mantons de Manila i mantellines va ser l’element central de la visita dels alumnes de l’especialitat de moda, el passat novembre, a l’empresa de Juan Foronda, a Sevilla. Aquesta, amb una trajectòria de més de 90 anys fabricant i comercialitzant mantons de Manila, mantellines i complements de núvia, va fer una demostració de com posar-se adequadament els mantons, així com va explicar la grandària que han de tindre i en quines ocasions es poden posar.
Els alumnes van quedar molt satisfets amb la visita: “L’atenció que vam rebre va ser magnífica. Vam tindre l’ocasió de provar-nos un mantó cadascuna. Açò ens va fer molta il·lusió, ja que quasi ninguna de les assistents havíem tingut l’oportunitat de posar-nos un mantó d’aqueixa categoria’, afirma una alumna assistent a la visita.
Unes pinzellades d’estilisme
A partir del que van aprendre els alumnes en la visita van poder extraure conclusions com la dimensió ideal del mantó, que és aquella que permeta cobrir tota l’esquena i arribar a l’extrem de cada braç, quan aquests se situen en posició de creu.
Pel que fa a la mantellina, el llarg ha de ser una mica més llarg que la llargada del vestit. A més, la mantellina negra en Setmana Santa s’ha de portar amb un vestit negre de màniga llarga o francesa i llarg per baix del genoll.
A més, segons afirmen alguns historiadors, la mantellina és un complement que té el seu origen en la tradició musulmana. Les dones àrabs cobrien els seus cabells tal com mana la seua religió i potser aquest costum va passar a les dones cristianes. La popularització té el seu origen en l’ús que feia la reina Isabel II a Sevilla d’aquest complement, especialment en noces i processons de Setmana Santa.
