Us deixem les noves adquisicions de la biblioteca de l’EASDALCOI perquè estigeu al dia de les noves incorporacions bibliogràfiques.Recordeu que podeu consultar el blog de la biblioteca https://biblioeasdalcoi.blogspot.com/
L’editorial Gustavo Gili recull en “El disseny com a actitud”, una col·lecció d’assajos de la crítica de Disseny, Alice Rawsthorn.
L’autora reconeix que reprèn la idea de Láxzló Moholy-Nagy; “dissenyar no és una professió, sinó una actitud” (“Vision in Motion”, 1947) per a elaborar el seu llibre, i en part homenatjar l’autor hongarès.
Per a Rawsthorn el disseny actitudinal transcendeix el mer procés formal per a convertir-se en una “actitud d’inventiva i capacitat”. La seva intenció és “retratar una època estimulant però intensament complicada per al disseny, en la qual la pròpia disciplina i l’efecte que causa en la nostra vida estan canviant de manera dràstica”, assenyalant l’impacte que el disseny exerceix sobre nosaltres en el present i en el futur.
La tesi és dissenyar per a la vida, per la qual cosa en el llibre s’explica “com responen els dissenyadors: planificant i executant projectes per a afrontar el canvi climàtic, per a reinventar àmbits ineficaços de la sanitat i els serveis socials, per a proporcionar ajuda d’emergència a les víctimes de desastres d’origen natural i humà, per a ajudar els sol·licitants d’asil a integrar-se en les noves comunitats i per a lluitar per la justícia social”
Les pàgines de l’últim capítol (p. 150-187), estan dedicades a manera de glossari a aquells dissenyadors els projectes dels quals s’esmenten al llarg del llibre.
http://biblioeasdalcoi.blogspot.com/2021/03/el-diseno-como-actitud.html
Les autores de “Hecho a mano: taller de manualidades para el diseño” Carmen Sheldon i Robin Williams, mostren amb aquest manual com aconseguir obres de disseny úniques a partir de tota mena de manualitats, tretes directament dels estudis d’art. Totes les tècniques del taller de manualitats passen davant nosaltres: pintures, textures, pastes de modelatge, treball amb paper, collages, escultures, gravats i làmines impreses. Un dels seus assoliments més importants és convertir aquestes meravelloses artesanies, una vegada escanejades, en projectes i gràfics digitals utilitzant programes com Photoshop o InDesign.
El llibre està estructurat en 6 capítols, Materials, Texturizado de superfícies, Textures amb pintura, Projectes de paper i metall, Tècniques d’il·lustració i Estampat per impressió i transferències, amb l’objectiu d’explorar noves fonts en el disseny aparcant l’ordinador i utilitzant les mans, i descobrir un nou món de possibilitats en l’artesania, amb la creació d’elements fets a mà que milloren el treball fet en el disseny digital
http://biblioeasdalcoi.blogspot.com/2021/03/hecho-mano-l-taller-de-manualidades.html
“La paleta perfecta” escrita per la dissenyadora gràfica i especialista en color (Color Collective) Lauren Wager, és una guia que analitza la relació entre els colors i les emocions.
El llibre s’inicia amb una breu teoria del color, per a estructurar-se seguidament en 15 sensacions o atmosferes diferents, als que acompanya més de 150 imatges (fotografies i il·lustracions), i 900 combinacions de colors amb valors RGB i CMYK, creades conforme els continguts de cada capítol (naturalesa, curiositat, somni, màgia, frescor, solitud, romanticisme,…).
L’autora ha creat un llibre pràctic, una eina que puga servir en els projectes d’artistes i dissenyadors de moda, de gràfica, d’interiorisme o de la indústria tèxtil.
https://biblioeasdalcoi.blogspot.com/2021/03/la-paleta-perfecta-combinaciones-de.html
“Lletres recuperades” és el resultat del projecte personal del dissenyador gràfic valencià Juan Nava, l’objectiu del qual és documentar el passat recuperant i reelaborant gràficament vells rètols, que recopila al seu pas per una àmplia varietat de ciutats: València, Sevilla, Palma, Porto, Barcelona, Madrid, París, Alcoi, etc.
El llibre mostra 216 rètols que Nava ha fotografiat i després ha digitalitzat en el seu ordinador, eliminant la materialitat, la historicitat, l’escala i els colors, de manera que digitalitzats cobren de nou vida i vigència estètica.
Senzill quant al seu format, no obstant això el llibre ens ofereix diferents lectures. És d’una banda un recurs que posa a la disposició dels professionals del disseny un ampli mostrari de rètols i tipografies. A més és un llibre reivindicatiu que apunta a un patrimoni que desapareix i un ofici, el dels antics rotulistas, artesans també extints. I al seu torn és una biografia silenciosa, en la qual es pot percebre entre els gastats rètols, els records d’anònimes persones que van lluitar per les seues empreses, pels seus petits negocis i dels quals ara només queda unes velles i fatigades lletres testimoni de moltes vides passades.
http://biblioeasdalcoi.blogspot.com/2021/03/letras-recuperadas.html
Per diferenciar-se dels aproximadament 50.000 altres taxis que condueixen per tot Tòquio, les companyies adornen els seus taxis amb el seu propi senyal de coberta vibrantment il·luminat. Els acolorits símbols i formes, que van des de petits gatets fins a flors de color rosa brillant fins a olles de dibuixos animats, ajuden els clients a navegar pel mar dels vehicles.
Al llarg de 26 anys (de 1986 a 2012) i 12 viatges al Japó,el fotògraf Alexander James va passar les seves nits fent fotos del flux de taxis al barri d’Akasaka, un dels principals districtes comercials de Tòquio amb la seua càmera Hasselblad de 6.6 i la seva bicicleta.
Una selecció de les seves fotos es va publicar al llibre de 2012 “Tokyo Taxi”, però els carrers de Tòquio semblen molt diferents avui dia.
James va fer més de 15.000 fotos i va documentar 950 taxis, però el seu llibre només podia presentar una fracció de la raça moribunda de signes de neó.
Quan va començar el projecte, hi havia aproximadament 1.024 companyies de taxis. Ara, James estima que només hi ha uns 70. Cada cop més, els negocis familiars són absorbits per grans corporacions de taxis, fent que el nombre de diversos senyals de taxi desaparegui lentament de les carreteres.
https://biblioeasdalcoi.blogspot.com/2021/03/tokyo-taxi.html