Vanessa Jaijo és exalumna del Grau de Disseny Gràfic de l’EASD Alcoi i el seu TFT ha estat centrat en realitzar una investigació sobre els ‘Sistemes tipogràfics adaptats a la fisiologia de lectura dels xiquets en la segona etapa de l’educació primària’ dels que ja avancem que hi ha poca informació prèvia.
– Per què decideixes escollir aquest tema per a la investigació del teu TFT?
Una de les motivacions de les quals parteix aquest treball de recerca ha estat en la necessitat d’incloure temàtiques que estaven excloses en la història de la tipografia –sobretot la tipografia per a xiquets–. No s’ha trobat cap llibre on s’exposen relacions i elements que des del disseny editorial milloren una recepció òptima dels continguts en llibres de text o de literatura, ni que ens indique que tipografia és la més adequada per als xiquets depenent de la seua edat o grau d’aprenentatge.
– Què és un sistema tipogràfic i per a què s’aplica?
En termes generals, es podria resumir en un conjunt de formes en les quals es presenten els diferents tipus de lletres i la designem amb un nom (font) com poden ser l’Arial, Times New Roman o la Comic Sans. Els sistemes tipogràfics presenten una coherència formal respectant l’estil tipogràfic en l’alfabet, els números, signes de puntuació, signes especials, etc. i poden tindre diferents variants (redona, cursiva o itàlica, negreta, etc.).
Les àrees d’aplicació que contempla un sistema tipográfic com a eina que permet fer el contingut accessible dins del context d’aquest TFT són el disseny editorial, que contempla els llibres de text i llibres de lectura, i el material docent que s’utilitza a les aules. Però hem de ser conscients que no totes les fonts serveixen per comunicar el mateix missatge, i que tenim públics diferents com poden ser els xiquets, els adolescents o els adults. Normalment no li parlem igual a un xiquet que a una persona adulta, amb la tipografia ocorre el mateix.
– Per què creus que s’ha donat aquesta manca d’estudis i dades al voltant dels d’aquests sistemes tipogràfics dins del món de la docència, primària en aquest cas?
Molts investigadors i historiadors coincideixen que ha sigut i és pobre el debat que ha existit sobre tipografia, que per raons diverses es pot constatar en general una incomprensió i desconeixement en aquest camp. Igual que des dels estudis universitaris de magisteri existeix una mínima, o pràcticament nul·la, iniciació a la tipografia. Aquests factors han contribuït al fet que no s’haja desenvolupat un camp d’estudi o publicacions dirigides cap als xiquets sobre tractament tipogràfic.
– Quina importància té adaptar la tipografia dels materials educatius a la fisiologia de les xiquetes i els xiquets?
En la segona etapa de l’educació primària tenen assimilat el correcte ús del llenguatge escrit, són capaços de comprendre i aprendre dels textos, a més a més, s’argumenta que lligen amb major facilitat textos escrits amb diferents tipografies, ja que és l’etapa on es poden introduir altres models de lletres, però moltes d’elles no són encara òptimes per a la lectura per la complexitat de les seues formes.
No hi ha dubte que els xiquets en aquesta etapa ja són considerats lectors independents on experimenten amb una literatura propera a la dels adults, però hem de ser conscients que durant els anys en què s’està aprenent a llegir, cada xiquet és un receptor diferenciable i de la seua possibilitat d’interpretació podem afirmar l’existència de públics diferents amb necessitats pròpies, xiquets amb dificultats o alteracions en l’aprenentatge que puguen retardar la formació com a lector i que no són considerats en aquests aspectes.
– Són conscients d’açò els docents i els responsables de les editorials?
En el que si són conscients és en la necessitat d’investigar perquè la tipografia puga adaptar-se i facilitar el procés lector en els xiquets. En les enquestes realitzades al sector docent es va observar la quantitat de tipografies que coneixien i utilitzaven per a l’etapa principal de l’ensenyament en la lectoescriptura. No obstant açò, poques van ser les propostes que pogueren indicar-nos quines tipografies s’apliquen en la segona etapa de l’educació primària, la que comprenia l’objecte-estudi d’aquest treball. En el sector editorial argumentaven que, normalment, utilitzaven les tipografies pròpies i eren poques les que optaven per tipografies dissenyades expressament per a xiquets.
– Quina diries que és aleshores la millor tipografia per a la segona etapa de primària que és en la que t’has centrat tu? Canvia molt de la més adient per a la primera etapa?
Els resultats d’aquesta recerca demostren que les formes amb caràcters infantils Fabula els són més familiars. Però també destaquem que la tipografia Amaikha, una tipografia serif amb major contrast, els resulta igualment adequada segons les nostres proves realitzades i referenciades. És important destacar que aquestes tipografies han sigut dissenyades per al públic infantil.
En la primera etapa de l’educació primària, als xiquets se’ls inicia en la tècnica lectora, el tipus de lletra més fàcil i que reconeixen és la cursiva o manuscrita la que tots coneixem com la tipografia dels ‘cuadernillos’ Rubio. La tipografia Fabula manté una similitud amb els caràcters infantils, com les seues terminacions arredonides, que resulta una bona opció per a no haver d’utilitzar Comic Sans.
– Creus que el teu TFT pot haver obert camí o a haver ajudat a aportar més definició en aquest àmbit?
En comparació amb els altres treballs o assajos realitzats d’àmbit nacional, aquest treball recull una breu introducció a la teoria de la tipografia i un apèndix tipogràfic, promovent un camp d’estudi de sistemes tipogràfics adaptats a cada etapa del desenvolupament dels xiquets, de la mateixa manera posicionem la disciplina tipogràfica en els perfils professionals que la desconeguen adaptada al públic objectiu infantil.
La seua finalitat és la de servir com un esbós per a noves recerques que resulten rellevants o estudis sobre el tema que es donen en un futur.
– La societat en general és sabedora i li atorga a la tipografia la rellevància que en realitat té?
En un context general no es té molta consideració per la tipografia, normalment la gent pot diferenciar-la per la seua comoditat de lectura o per la seua forma, però és molt difícil que comprenguen les especificacions atenent a conceptes de “legibilidad” i “lecturabilidad”. Per posar un exemple la majoria considera que la Comic Sans és la mes adequada per als xiquets, però si la comparem amb una altra tipografia Fabula, encara mantenint les mateixes característiques, aquesta ultima manté una homogeneïtat en les seues formes, molt mes adequada per al procés lector.
– Què t’ha aportat estudiar a l’EASD Alcoi i la realització del TFT?
Personalment estudiar a l’EASDAlcoi m’ha enriquit i m’ha permès explorar les diferents disciplines que completen el món de la comunicació en la seua faceta gràfica, gràcies a la qualitat i professionalitat dels docents amb els quals he tingut el gust de compartir els anys d’estudi. També destacar l’afecte dels meus companys que mútuament ens hem ajudat en els projectes que hem estat realitzant.
Finalment el TFT m’ha ajudat a descobrir una nova via com és la recerca en el camp del disseny gràfic, i encara que a simple vista semble un treball tediós i complex, he tingut el plaer de conèixer i aprendre dels investigadors, dissenyadors gràfics i dissenyadors de tipografia més actius en el nostre país.
[box title=”Fitxa tècnica:” bg_color=”#dddddd”]Títol: Tipografía para leer
Autora: Vanessa Jaijo
Tutor: Rafa Calbo
Departament: Disseny Gràfic[/box]
Comments are closed.