Fa un temps, enteníem la intel·ligència artificial (IA) com a cosa del futur. La idea de màquines pensants ens remetia a contextos com els que es plantejaven en pel·lícules tipus “Terminator” (1984): una màquina pensant l’únic propòsit de la qual era acabar amb la raça humana. Anys més tard, li donàvem la volta a la truita en veure que no solament podíem conviure amb la IA, sinó que fins i tot podíem enamorar-nos d’ella, com succeïa en “Her” (2013). En qualsevol cas, pensar que la IA podia passar de la ciència-ficció a la realitat era una cosa remota i llunyà per a la majoria de les persones.
No obstant això, en alçar ara mateix la mirada i observar al nostre voltant, ens veiem immersos en un món en el qual ja ens han envaït els dispositius que compten amb esta mena de tecnologia: assistents de veu, electrodomèstics, telèfons intel·ligents, dispositius de seguretat, vehicles, mapes, proves mèdiques diagnòstiques… Després de diverses fites clau, com el deep learning o la creació de GPT, un sistema amb aprenentatge autosupervisat multitasca, el salt a la realitat ha sigut equiparable al del banyista que passeja al costat d’una piscina i, sense previ avís aparent, es tira “en bomba” esguitant per onsevulla i trencant amb la inèrcia de l’entorn, en lloc d’entrar a poc a poc per l’escala per a evitar el tall de digestió propi i l’espante alié.
Amb estes premisses i en un context creatiu com és el de les Escoles de Disseny, entenem que és necessari posar el tema sobre la taula: intel·ligència artificial, amiga o enemiga? Per a aproximar-nos un poc al tema, en l’EASD d’Alcoi hem tingut la visita de Marc Ribas, dissenyador industrial i desenvolupador de producte, professor en la UPC Terrassa i divulgador tecnològic a través del seu canal de Youtube, Marc Design. En la conferència “La intel·ligència artificial en el disseny de producte”, Marc ens ha mostrat com implementa algunes eines de IA en diferents fases dels seus projectes.
En la seua experiència, estes poden constituir un suport per a la figura del/la dissenyador/a, facilitant alguns processos com, per exemple, el d’esboços; en esta fase, Marc utilitza la IA per a plasmar les seues primeres idees de forma més ràpida i amb un nivell de detall major que quan el fa sense el suport d’esta mena d’eines. Al final de la seua exposició, Marc ens trasllada el seu punt de vista referent a la implementació de la IA en els projectes de disseny.
En síntesi, considera que esta nova tecnologia no reemplaçarà al/la dissenyador/a, però si que serà necessari dominar-la per a no ser relegat/per altres/as dissenyadors/as que l’empren de manera òptima per a millorar la qualitat del seu treball. Amb este canvi de paradigma, els perfils creatius i de disseny deuran, necessàriament, plantejar-se com i on queda el paper de la IA en els seus projectes: Comptaran amb ella? Si ho faran, de quina forma? Amb quines eines en concret? Es contemplen les qüestions ètiques en el seu ús? Si no s’empra, es fa de forma raonada després d’haver investigat sobre esta mena d’eines? Com està afectant la seua àrea de disseny? Clarament, el pròxim lliurament fílmic sobre IA està en ideació, però ja no es desenvoluparà en la ficció, sinó que som nosaltres/as els qui ja estem apareixent en ella. Els elements i el paper que jugue cadascun d’ells estan per decidir: guió, repartiment, localització…, i dependran de la pel·lícula que cadascun/a dels nostres/as estudiants decidisca.
