Segona entrega de recomanacions de llibres escrits per dones o que parlen de les dones a l’art.
– Col·lectiu Punt 6, Urbanismo feminista: por una transformación radical de los espacios de vida,
Virus Editorial, ISBN 978-84-92559-99-2.
A les nostres ciutats, la forma urbana evidència l’estret vincle entre patriarcat i capital. En els diferents espais que habitem -les nostres cases, els nostres carrers o les nostres places-, el model urbà respon principalment a les experiències i necessitats d’un subjecte masculí i a l’explotació econòmica. A partir d’aquesta lògica, l’urbanisme i l’arquitectura han promogut l’exclusió de les dones de l’espai urbà, així com d’altres subjectivitats no hegemòniques, com a persones racialitzades, majors, criatures o gent amb diversitat funcional, entre altres. Aquesta lògica opera a través de xarxes de mobilitat i transport pensades fonamentalment per al vehicle privat i el trasllat de mercaderies; una arquitectura que redueix al mínim l’espai disponible per a les cures; o un planejament estratègic en mans de cúpules d’especialistes desvinculats de la vida de les persones. Una ciutat que destrueix i expulsa tot allò que no responga a les lògiques d’extracció de valor del territori i del cos. La proposta que les autores desenvolupen recull una genealogia de dècades d’elaboració crítica i experiències pràctiques, el repertori de les quals permet hui al feminisme oferir un contra model enfront de la ciutat neoliberal.
– Libby Sellers, Women Design: pionneers in architecture, industrial, graphic and digital design from the twentieth century to the presetn day, Ed. Frances Lincoln Limited, ISBN 978-0-7112-3923-4.
Des d’arquitectes i dissenyadores de productes fins a artistes tèxtils i innovadores digitals, Women Design perfila una selecció de les dissenyadores més dinàmiques de l’era moderna, mostrant el seu millor treball i celebrant la seua influència permanent.
– Historia de las mujeres, 5 volúms, Georges Duby i Michelle Perrot.
Aquesta Història de les dones respon a la necessitat de cedir la paraula a les dones. Allunyades, des de l’Antiguitat, de l’escenari on s’enfronten als amos del destí, reconstruir la seua història significa descriure el seu lent accés als mitjans d’expressió i la seua conversió en persona que assumeix un paper protagonista.
Aquesta anàlisi implica, així mateix, que les relacions entre els sexes condicionen els esdeveniments, o l’evolució de les societats. No es busquen conclusions categòriques sinó que les dones troben, a la fi, el seu espai propi.
Aquesta obra cerca analitzar com les relacions dels sexes condicionen l’evolució de les societats i la necessitat que les dones troben, a la fi, el seu espai propi. (L’Antiguitat, L’Edat mitjana, Del Renaixement a l’Edat Moderna, El segle XIX i El segle XX).
WOMEN MAKE FILM (SERIE DOCUMENTAL)
Més de 700 pel·lícules, rodades al llarg de 13 dècades, en els cinc continents. Prop de 200 directores, entre elles, Agnès Varda, Claire Denis, Dorothy Azner, Anada Lupino, Chantal Akerman, Sarah Maldoror, Kira Muratova, Antonia Bird, Wendy Toye, Binka Zhelyazkova, Lucía *Puenzo, Larisa Shepitko, Lucrecia Martel, o l’espanyola Ana *Mariscal. Un recorregut per tota una sèrie d’eixos temàtics que expliquen l’art cinematogràfic a partir de films signats únicament per dones, les innovacions tècniques i conquestes artístiques que van aconseguir aquestes dones en el seu invisibilitzat camí pel seté art.
– How many female type designers do you know?. I know many and talked to some!.
Aquest llibre té com a objectiu il·luminar el treball de les dones en tipografia.
La primera part del llibre ofereix una investigació sobre la qüestió de gènere en el camp de disseny de tipus. Inclou estadístiques, dades i una visió general d’algunes obres que aborden aquesta qüestió. A més conté algunes biografies de dissenyadores de tipos que van treballar en el segle XIX i principis del segle XX. Aquestes dones van contribuir a la indústria, però rarament s’esmenten en les publicacions educatives.
La segona part és una sèrie d’entrevistes amb 14 dones que actualment treballen com a dissenyadores de tipos o estan involucrades en el camp del disseny de tipos. Aquestes entrevistes pretenen revelar el tema de la desigual participació de les dones i els homes en la conferència de tipos, així com la falta de dones en la indústria. L’última part del llibre és un aparador de tipografies dissenyades per dones. El propòsit d’aquesta part és mostrar la gran quantitat i la gran varietat d’aquestes tipografies
– Kat Holmes, Mismatch. Cómo la inclusión da forma al diseño, la tecnología y la sociedad.
A vegades, els objectes dissenyats rebutgen als seus usuaris: un ratolí de computadora que no funciona per a esquerrans, per exemple; o un sistema de pagament amb pantalla tàctil que només funciona per a persones que lligen frases en anglés, que tenen visió 20/20 i usen una targeta de crèdit. Una cosa tan simple com les opcions de color pot fer que un producte siga inutilitzable per a milions. Aquests desajustaments són els components bàsics de l’exclusió. En Mismatch, Kat Holmes descriu com el disseny pot portar a l’exclusió i com el disseny també pot remeiar l’exclusió. Els mètodes de disseny inclusius (dissenyar objectes amb usuaris exclosos en lloc de per a ells) poden crear solucions elegants que funcionen bé i beneficien a tots. Holmes conta històries de pioners del disseny inclusiu, molts dels quals es van sentir atrets a treballar en la inclusió a causa de les seues pròpies experiències d’exclusió. Holmes mostra com la inclusió pot ser una font d’innovació i creixement, especialment per a les tecnologies digitals. Pot ser un catalitzador per a la creativitat.
– Kate Schatz, Miriam Klein Stahl, Mujeres radicales del mundo: Artistas, atletas, piratas, punks y otras revolucionarias que han hecho historia, Ed. Capitán Swing, ISBN 978-84-948086-2-3.
Dones radicals del món conta històries fresques, atractives i increïbles de perseverança i èxit radical combinant biografies ben investigades i fascinants amb retrats poderosos i expressius. El llibre presenta diverses figures des del 430 a. C. fins a 2016 i des de Mesopotàmia fins a l’Antàrtida, abastant trenta-un països a tot el món. Des de Hatshepsut (la gran reina que va governar Egipte pacíficament durant dues dècades) a Malala Yousafzai (la persona més jove a guanyar el Premi Nobel de la Pau), Poly Styrene (llegendària adolescent punk i cantant principal de X-Ray Spex) i Liv Arnesen i Ann *Bancroft (exploradores polars i les primeres dones a creuar l’Antàrtida). Aquest llibre visualment enlluernador és una convincent aportació a la història de les dones i hauria d’estar en el prestatge de cada escola, biblioteca i llar. Juntes, aquestes històries mostren l’immens rang del que les dones han fet i poden fer.
