Els Treballs de Fi de Titol de l’alumnat Disseny de Moda de la convocatòria d’aquest juny comparteixen el compromís social de les temàtiques escollides per a desenvolupar les col·leccions. A més, trobem un ampli ventall pel que fa la projecció i materialització estètica i creativa de les diferents peces.
Claudia Tomás ha presentat ‘Hoose’, un inspirat en el look urbà dels barris marginals. Una estètica de “fals luxe” que explota, amb precisió tècnica, uns dissenys de gran complexitat i amb gran diversitat de materials, superposicions, asimetries, contrastos…La seua inspiració arranca en el look de les tribus urbanes afroamericanes dels 70 que van donar naixement al moviment del hip-hop i el trasllada a l’estètica i als ambients socioculturals afins de l’actualitat. Un projecte arriscat i innovador.
Adrián Moreno amb la seua col·lecció ‘Abnormal Bodies II’ proposa un controvertit desembarcament en l’estètica contemporània que gira al voltant dels trastorns alimentaris generats per la dictadura de la Moda i els “paràmetres antropomètrics ideals”.
La seua proposta de TFT suposa una aposta per la conscienciació social sobre la distorsió psicològica produïda per aquests corrents de moda iniciades en els anys 90 i que han generat situacions extremes, en certs grups juvenils, al llarg del s. XXI.
El seu projecte exposa un procés de superació que, partint de les limitacions i lligams asfixiants, generades per aquesta estètica, aconsegueix finalment la superació i la ruptura de les cotilles produïdes per aquests trastorns estètics i de personalitat, aconseguint finalment una proposta estètica personal alliberadora.
Eugenia Jiménez presenta ‘Left me alone’, un projecte final molt implicat en la problemàtica de l’ecosostenibilitat i en la cerca d’un posicionament, des de l’àmbit de la indústria de la moda, en la decisió estratègica d’actuar contra l’acumulació de residus plàstics, entre altres, i reconvertir-los en matèria tèxtil d’alta qualitat que entraria de nou en el circuit de la moda.
Al mateix temps, proposa una nova línia de producció dirigida a un sector d’edat oblidat pel sistema de la moda, el de la preadolescència, que ja no accepta la moda infantil, ni tampoc s’identifica completament amb la moda juvenil/adulta.
Per a aquest projecte, compta amb el patrocini de l’empresa de moda infantil Tutto Piccolo amb el que s’albira un futur molt prometedor del projecte des del punt de vista de la seua viabilitat i projecció comercial nacional i internacional.
Zulema Payá proposa ‘Violeta’, un projecte final que el seu leit motiv és la lluita pels drets de la dona, en la seua obstinació per trencar els límits comercials de les grans marques quant a talles grans, la qual cosa suposa el menyspreu d’una part de la població femenina que queda fora de les tendències de moda per les limitacions normatives dels cànons de bellesa.
La seua proposta de disseny se circumscriu a la roba de festa amb un component hedonista que Zulema vol estendre al vestuari femení diari. És una proposta que s’inspira en les flappers, les xiques dels anys 20 que omplien els clubs de jazz i charleston, trencant amb les “bones” normes de conducta i amb les etiquetes de la seua època. És un projecte tractat tècnicament amb cura i passió.
